UNES JORNADES PER RECORDAR

El passat 9 i 10 de febrer del 2011 vam tenir el plaer d’assistir a la conferència “Contemplació i acció en Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac. Aplicacions pràctiques en el servei”, duta a terme sota el crític punt de vista del Padre Celestino Fernández.

La conferència que pretenia ser un feed-back amb els assistents estava estructurada en dos grans blocs: la contemplació i l’acció.

Abans d’iniciar el primer bloc es va fer constar que espiritualitat i acció ren dos fets que sempre havien anat per separat, fins que en el Concili Vaticà II es va fer entendre que podien anar lligats. Malgrat això, Sant Vicenç i Santa Lluïsa jo ho havien assumit molt abans, doncs ells sempre treballaven associant els dos conceptes. Ells tenien molt clar que acció i espiritualitat havien d’anar junts; i és que avui en dia ja no es parla d’esperit i matèria, sinó de persones.

Pel què fa al primer bloc, només començar es feia constar quatre afirmacions que serien els quatre pilars bàsics per entendre la contemplació de Sant Vicenç i Santa Lluïsa:

• Cap dels dos no va escriure cap tractat d’espiritualitat i contemplació. Van predicar amb l’exemple. Per tant, farien explícita la dita de que “el moviment es demostra caminant”.
• Cal evitar la trampa en la que ha caigut l’espiritualitat cristiana.
• Per comprendre l’espiritualitat d’algú cal tenir present el seu temps, la seva personalitat i la seva psicologia.
• Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac són seguidors de Jesucrist, no uns mers activistes o grans humanitaris. És a dir, amb tots els respectes de les ONG, hi ha quelcom més, un valor afegit.

Tenint en compte aquest quatre pilars, es va fer referència a les fonts de la seva contemplació:

• Des de la contemplació i vivència del Déu-Amor protector dels pobres.
• Des de Jesucrist anonadat per amor.
• Des d’una Església fidel al Mestre en el que és essencial: una Església pobre i una Església dels pobres, pels pobres i amb els pobres.

Totes aquestes fonts es feien realitat amb una contemplació d’Ulls Oberts. És a dir, d’una contemplació volcada a l’acció i a la realitat diària basada en la Fe. Aquesta contemplació es sustenta en tres punts bàsics:

• Els pobres són sagrament de Crist: és a dir, no hi ha diferència entre servir a Jesucrist i servir als pobres.
• Els pobres són amos i senyors nostres: no són ells els qui ens han de donar les gràcies, sinó que hem de ser agraïts nosaltres d’assistir-los. Els pobres ens ensenyen quina és la voluntat de Déu.
• El judici dels pobres:  els jutges són els pobres, són ells qui jutgen la nostra societat, a través d’ells es treu el nivell social d’un país (atur, bosses de pobresa...).

En definitiva la contemplació de Sant Vicenç de Paül i Santa Lluïsa de Marillac era apassionada, sentien passió pels pobres, estaven anhelosos de poder servir als pobres.

En el segon bloc de la jornada es feia referència a l’acció. El punt de partida en el servei als pobres o en l’acció a favor dels pobres es basava en que:

• L’actitud de servei està en el centre del nostre ser i del nostre fer.
• L’actitud de servei no es pot entendre ni viure si no és des de la fe.
• Una conversió constant a ser servents.

En el servei als pobres podríem observar quatre etapes:

• Experiència humana: Obrir els ulls (per veure on són els pobres) i les orelles (per escoltar el clamor dels pobres).
• Experiència cristiana: Veure a Crist en el pobre.
• Experiència radical: Els pobres són amos i mestres. És la incorporació de que som “servents” dels pobres.
• Experiència de praxis alliberadora: l’acció assistencial directa (donar menjar, donar roba...). Encara que hi hagi algun sector que vulgui eliminar aquesta experiència, avui en dia segueix essent necessària.

Tot i que aquestes quatre etapes són força completes, encara n’hi podríem afegir una cinquena, la denúncia profètica, ja que per a un vicencià segueix essent actual. S’ha de defensar als pobres i al seu patiment. Cal lluitar perquè hi hagi un canvi en l’estructura que genera la pobresa.

Així doncs, “a costa dels nostres braços i amb la suor del nostre front” podríem dir que les línies fonamentals serien:

• Una sensibilitat diferent respecte dels pobres, en tant que són  persones, éssers humans amb drets, Fills de Déu...
• Una lectura crítica de les arrels de la marginació: cal veure perquè hi ha pobres, fer-ne un anàlisi.
• El “principi-misericòrdia”: que la misericòrdia sigui el motor de la nostra vida.
• La solidaritat con a síntesis del compromís social: posar-se a l’altura dels pobres, entendre com viuen, fer-ne proximitat.
• L’alliberament integral dels pobres: no quedar-se només amb el factor econòmic, sinó que també hi ha pobresa de valors, de cultura, vers el transcendent...

Totes aquestes línies fonamentals es materialitzen a través d’unes actituds bàsiques que són:

• Pedagogia vicenciana: amb amor, respecte, cordialitat, dolçor i compassió.
• “Comunió” amb els pobres: acollida, proximitat...
• Audàcia i creativitat: Una nova imaginació de la creativitat.
• La organització coordinada i la preparació: cal estar al dia, formar-se, per donar un servei de qualitat i organitzat.
• Potenciar la missió compartida: compartir amb col·laboració, tothom per igual.

Amb un desig final de “Dóna’m dos terços del teu Esperit (o almenys només una mica)”, va acabar aquesta jornada del tot interessant pel fet de donar molts punts de partida per a la reflexió personal i crítica de la situació actual.

Claustre de l’Escola Sant Vicenç de Paül
Hostafrancs – Barcelona.