Quan se'ns va proposar fer aquest discurs, van ser molts els pensaments, vivències i anècdotes que se'ns van passar pel cap, tants i tan variats, que crèiem que no tindríem ni paper suficient ni temps per a compartir-lo amb tots vosaltres.

Tot el que ens venia al cap eren records, però no uns records qualsevol, sinó, uns records que per a alguns han estat de fins a 13 anys i que per a tots nosaltres seran inoblidables.

No es poden oblidar tants sentiments compartits, perquè ens hem vist créixer els uns als altres. Hem vist com de petits ens barallàvem per ser els primers en la cua i obrir la porta de classe, o quan també corríem per a ser els primers en la cua per a sortir. Com ens fèiem els rebels traient-nos la bata perquè es veiés la roba que portàvem a sota, i com oblidar la primera vegada que ens van passar a boli a 3r de primària, o la satisfacció que sentíem quan vam arribar a 1r de la l'ESO i ja no tindríem més classes els divendres a la tarda perquè ja érem dels grans.

Alguns de nosaltres han trobat entre els passadissos l'amor, uns altres s'han guanyat el respecte de tots els seus companys, altres sempre han estat els "pallassos" de classe i en qualsevol moment sempre han sabut com robar-nos un somriure, altres senzillament han passat inadvertits per la seva timidesa, però definitivament, tots i cadascun de nosaltres hem deixat la nostra petjada, però no tan sols en l'escola, sinó que també en els altres.

Al que volem arribar és que en cada cantonada d'aquesta escola, la nostra, hi ha records bons, altres no tant, però records que formen part de les nostres vides ara i per sempre.

En aquest moment també cal agrair a totes aquelles persones que han contribuït a què nosaltres estem avui aquí graduant-nos.

A les nostres famílies, per donar-nos sempre el seu suport i per la confiança que tenen en nosaltres, de manera que esperem que tot el que hem fet fins ara estigueu orgullosos.

Als nostres companys i amics, per estar sempre allà quan els hem necessitat, en els moments bons i dolents.

A tots i cada un dels nostres professors:

• A la Montse Piqué, que ens feia treballar més hores que un rellotge però que en realitat les seves classes eren molt entretingudes, (sobretot quan es posava a cantar, a ballar o a fer les seves sessions de relaxació).
• A la Carme, que sempre aprofitava algun moment de classe per fer alguna broma que ens feia l’hora més divertida.
• Al Lluís, que gràcies a les seves bromes, els exemples que posava a l’explicar i les vitamines que ens donava quan algú no feia els deures o es deixava les mini proves sense signar, aconseguia que tots nosaltres entenguéssim i aprenguéssim les MATEMÀTIQUES.
• A la Gemma, que tant esforç ha posat sobre nosaltres perquè aprenguéssim l'anglès, posant-nos 7 activitats per hora i disculpant-les dient que eren molt fàcils.
• A Sor Maria, que quan et quedaves adormit o adormida a classe et venia amb el seu famós "VENGA, VENGA..." donant palmades o quan t'avisava de si anaves malament en l'assignatura amb el seu "ALERTA!".
• Al Raimon, que sempre ens corregia dient que el que fèiem no era gimnàstica sinó Educació Física i com oblidar els seus exàmens tipus test que sempre tenien alguna resposta graciosa mesclada amb les altres.
• A la María José, que ens explicava les llegendes mítiques amb la seva veu dolça i que ens va ensenyar i donar tanta informació sobre el sexe i les drogues.
• A la Núria, que amb tots els seus quids de muntatge, a sobre d'aprendre la teoria, hem sabut fer moltes coses que mai havíem pensat que les faríem, o en les seves classes de càlcul, que va tenir molta paciència ensenyar-nos a resoldre equacions separant en una banda els cocodrils i en l'altre les sabatilles.
• A la Magda, que les seves classes de Català es feien molt curtes perquè no parava de comentar-nos coses, però sobretot, aquest últim any, ha aplicat molt del seu temps lliure en preparacions per a final de curs, s'ha preocupat molt pels nostres estudis i ens ha ajudat molt a treure la classe endavant com una gran tutora.
• I a tots els professors de preescolar i primària.

Potser el que us estem dient us sembli alguna cosa sense importància, o simplement que som unes "pilotes", però creiem que aquesta relació entre nosaltres ha fet que el nostre pas per l'escola hagi estat més agradable que no si només haguéssim tingut classe darrere classe.

I sí, és cert que a vegades hem tingut mals entesos i algun que altre "problema" però sempre hem acabat entenent-nos i solucionant-ho. I per tot això, us volem agrair la formació que ens heu estat ensenyant dia rere dia, però sobretot, gràcies per ensenyar-nos que som capaços de fer el que ens proposem.

Si voleu que us siguem sinceres, mai pensàvem que aquest moment arribaria tan aviat, sempre observàvem com cursos anteriors acabaven els seus estudis i es graduaven, però vèiem molt llunyà el dia en què ens toqués a nosaltres, i aquí estem avui, graduant-nos.

Amb el temps, ens trobarem pel carrer; uns mai s'hauran separat, uns altres hauran seguit un camí diferent i no ens haurem tornat a veure, però tots tindrem una mica en comú: l'educació, la sensibilitat i el companyerisme que ens van ensenyar en el col·legi Sant Joan Baptista.

I per acabar el nostre discurs, en nom de tota la classe volem agrair-vos per haver vingut i sobretot dir-vos :

 Ho hem aconseguit!!  Ja ens hem graduat!!